Una vaga general és una vaga com acció de protesta duta a terme per tota la força de treball d'una ciutat, regió o país, que és transversal en tots els sectors econòmics d'una ciutat o regió. Quan toca tot un país es parla de vaga nacional.[1] Va junts amb manifestacions al carrer, mítings i sovint amb bloqueig d'eixos de transport o infraestructures essencials per tal de paralitzar el país i aconseguir un objectiu econòmic o polític.
Aquest article (o secció) és manifestament incomplet. |
Al pas del segle xix al segle xx van ser molt comunes perquè els moviments sindicals tenien una gran influència a nivell internacional. Destaca la vaga general del 1917 que malgrat la repressió i victòria militar va ser un pas important en la fi de l'imperi espanyol.[2] Les vagues generals van ser freqüents a Països Catalans durant les primeres dècades del segle xx organitzades per moviments anarquistes. Francesc Ferrer va fundar el 1901 la revista llibertària Huelga General (1901-1903), dirigida per Ignaci Clarià.[3]
Una de les vagues més importants al segle xx va tenir lloc a París i França al maig de 1968. Durant el franquisme va haver-hi moviments vaguístics molt importants, sobretot durant els anys 1970. Destaquen les tres vagues generals de la comarca del Baix Llobregat (dues el 1974 i una el 1976) i la vaga general de Sabadell del febrer de 1976.[4]